Presumpte tocador
Presumpte tocador de presumptes senyores,
que presumptament s’escaparen de falsos judicis.
Presumptes calúmnies maldestres a falta d’ofici.
Allà on la ingenuïtat, amb càndid tremolor,
desdibuixa el seu traç.
Presumpte encantador,
de presumptes petjades,
que presumptament presideixen les sales d’espera.
Presumpte disfressa d’amor que no amaina a la fera,
quan cau, sense voler, l’amarga sensació,
d’una treva en repòs.
Mai va saber del cert com escapar
d’un imprecís naufragi absurd a contratemps.
Presumpte tocador, de presumptes senyores.
Presumpte estafador,
de presumptes croades,
que presumptament prefereixen sentir-se abatudes,
Presumptes estafes fallides de cites perdudes.
Caigué de tan amunt que el seu fràgil malson
com un pes resta mort...
Mai va saber del cert com escapar
d’un imprecís naufragi absurd a contratemps.
Presumpte tocador, de presumptes senyores.
Presumpte tocador... de presumptes senyores.